La venda curta sovint provoca un acalorat debat, però el seu cosí més controvertit, la venda curta nua, provoca crítiques encara més agudes. Tot i que la venda curta tradicional implica demanar accions en préstec abans de vendre-les, la venda curta nua omet aquest pas completament. Implica la venda d'accions sense demanar-les en préstec ni tenir-les realment. Aquesta bretxa pot conduir a la manipulació del mercat, especialment en els esquemes de bomba i abocament. Segueix aquest enllaç per aprofundir en com es connecten aquestes pràctiques i per què poden perjudicar els mercats i els inversors. Com poden els comerciants explorar la relació entre la venda curta nua i esquemes com el bombeig i l'abocament?
Què és la venda curta nua?
La venda curta nua es produeix quan un comerciant ven accions que no posseeix i que no ha manllevat. En teoria, la normativa exigeix que els comerciants prenguin accions en préstec abans de posar-les en curt. Però en alguns casos, aquestes regles s'obvien i el comerç s'executa independentment.
Per què importa això? Vendre accions sense tenir-ne la propietat crea accions "fantasma": accions que només existeixen en paper. Aquestes accions fantasma dilueixen el valor de les accions genuïnes, arrossegant potencialment el preu de les accions. Aquesta pràctica és especialment perjudicial per a les empreses petites o amb dificultats, ja que les seves accions són més vulnerables a la manipulació dels preus.
Tot i que la majoria dels països han endurit les regulacions contra la venda a curt nua, no ha desaparegut del tot. Als EUA, la Securities and Exchange Commission (SEC) va prohibir aquesta pràctica el 2008 després de la crisi financera. Tot i així, persisteixen els informes de la seva aparició, sovint en relació amb esquemes dubtosos.
Entendre els esquemes de bombeig i abocament
Un esquema de bomba i abocament és tan ombrívol com sembla. En aquestes estafes, els estafadors inflen artificialment el preu de les accions mitjançant afirmacions enganyoses o bombo (la "bomba"). Un cop augmenta el preu, venen les seves accions amb benefici, deixant que altres inversors tinguin la bossa quan les accions s'estavellan (el "bocament").
Aquests esquemes sovint tenen com a objectiu accions de centaus: accions de baix preu amb volums de negociació limitats. Per què? Perquè és més fàcil manipular un valor quan hi ha menys activitat del mercat. Les plataformes de xarxes socials i els fòrums en línia han facilitat la difusió d'informació enganyosa, afegint combustible al foc.
Per exemple, el 2021, determinades accions van experimentar augments de preus espectaculars a causa de l'exageració en fòrums com Reddit. Tot i que molts d'aquests casos eren legals i impulsats per comerciants minoristes, van destacar la facilitat amb què es pot influir en el sentiment del mercat, de vegades fins a extrems perillosos.
La connexió entre la venda curta nua i els esquemes de bombeig i abocament
Els esquemes de venda curta nua i de bomba i abocament poden semblar oposats, però sovint funcionen de la mà. Així és com:
En un esquema de bomba i abocament, els estafadors poden utilitzar la venda curta nua per manipular el preu de les accions després de la bomba inicial. En inundar el mercat amb accions fantasma, creen un subministrament artificial, fet que torna a baixar el preu després que els inversors minoristes s'hagin acumulat. Això fa que la fase de "bocament" sigui encara més devastadora per als comerciants desprevinguts.
Considerem un escenari:
- Els estafadors fan una pujada d'un centau, atraient inversors minoristes i fent que el preu es dispari.
- Una vegada que el preu arriba al màxim, els estafadors venen les seves accions per obtenir un gran benefici.
- Per amplificar la caiguda de les accions, es dediquen a vendes curtes, creant accions fantasma i augmentant la pressió a la baixa sobre el preu.
El resultat? Els inversors minoristes perden diners, els estafadors se'n van més rics i la confiança del mercat es veu afectada.
Exemples i impactes de la vida real
Diversos casos destacats posen de manifest el dany causat per aquestes pràctiques. A principis dels anys 2000, l'infame escàndol d'Enron va exposar una manipulació desenfrenada del mercat, incloses les denúncies de venda curta nua. Més recentment, la SEC ha reprimit les empreses acusades de participar en esquemes de bomba i abocament facilitats per la venda a curt nua.
Els impactes més amplis van més enllà dels inversors individuals. Aquestes pràctiques erosionen la confiança en el sistema financer. Quan els mercats semblen manipulats, la gent normal té menys probabilitats d'invertir, limitant les seves oportunitats de creixement financer a llarg termini.
Un exemple sorprenent es va produir el 2020 quan la SEC va acusar a un grup d'individus d'executar un esquema de bombeig i abocador de 35 milions de dòlars. Els estafadors van utilitzar comunicats de premsa enganyosos i publicacions a les xarxes socials per inflar els preus de les accions. Tot i que la venda curta nua no va ser l'objectiu principal del cas, els experts creuen que va tenir un paper en l'acceleració del col·lapse dels esquemes.
Conclusió
Les vendes curtes nues i els esquemes de bomba i abocament perjudiquen els inversors i la integritat dels mercats. La venda curta nua augmenta el dany d'aquestes estafes manipulant artificialment els preus de les accions. Per protegir-se, centreu-vos a investigar a fons les inversions i a consultar experts financers. Mantenir-se informat i prudent us pot ajudar a navegar per aquests riscos amb confiança.
